dissabte, 30 de novembre de 2013

LA GUERRA AL POBLE

  

1. TEMPS DE GUERRA
2. ELS DINERS
3. LES CONFISCACIONS
4. INCIDENTS
5. DADES DE LES BAIXES

  1. TEMPS DE GUERRA
  Durant la guerra, Maresa va ser bombardejada. Aquí al poble, com que hi havia els dipòsits de màquines dels trens del Nord, la gent tenia molta por que pogués haver algun bombardeig. 
  Es van construir alguns refugis soterrats (que encara existeixen) i, quan la gent sentia les sirenes de les fàbriques, corrien a refugiar-s'hi.
  Ens explica Josep Bach:
  "El dia 31 de desembre de 1.936 es va proposar a l'Ajuntament la construcció de refugis per a protegir la població. Però la proposta fou ajornada fins el dia 18 de febrer del 1.937.
  Es van construir llavors dos refugis. Un tenia l'entrada sota l'actual monument a Clavé (cantonada entre els carrers Berguedà i Armengol), amb sortida al carrer Enginyer Llansó (prop d'on ara hi ha l'acadèmia Montserrat i en aquells temps les escoles parroquials).
  L'altre refugi començava al carrer Gran (després de les Escoles Velles) i anava en direcció al carrer Mestre Massana. Es comentava que aquest era el que havien fet servir les monges de la Casa Cuna per a poder fugir."

  Hi ha l'errònia idea que sota la plaça Clavé també hi havia un refugi de guerra. No és cert. Sembla ser que aquell espai havia estat ocupat pels forns d'una antiga bòbila situada a l'espai on ara s'alça la biblioteca popular. No hem pogut trobar cap referència de qui, quan o com es van fer aquests antics forns (si és que realment eren els forns). Només se sap que davant de l'actual bar Talmon, allà on sempre s'ensorra el ferm del carrer, hi ha una escala que dóna accés a la zona. Quan es van enderrocar les cases que havia a un costat de la plaça, part de la runa es va usar per a colgar l'entrada d'aquesta zona soterrada.

  Altres veïns es refugiaven en algunes cases de Vallhonesta o del Clot del Tufau. També hi havia gent que anava a les barraques de vinya. La qüestió era marxar dels edificis del centre de la població.
  Al poble, durant els anys de la guerra, no es veien homes en lloc. Quasi tots havien estat reclutats en un o altre bàndol i uns pocs restaven amagats en soterranis la major part del temps per tal que no els trobessin.

  Va arribar gent d'Astúries i de Lleida buscant refugi al poble i els veïns els van allotjar en diferents domicilis particulars.
  Cap al final de la guerra, recorda la gent gran, que només es veien cares malaltisses i gent desnodrida. Els únics medicaments eren els pocs remeis casolans que es podien practicar i com a aliments, quatre productes de l'hort i unes quantes herbes feien el fet.
  Fins i tot hi ha qui recorda que algun gat, coloms... havien estat sacrificats per anar a parar a la cassola. 
  La gent gran del poble també comenta que algunes mares, amb canalla i en situacions molt desesperades, havien hagut de fer favors sexuals a algun pagès a canvi de quatre hortalisses.
  Clar que també hi havia qui va començar a practicar l'estraperlo i tenia el rebost ben ple.
  Els qui havien estat soldats republicans o militants de partits oposats al del règim van ser empaitats, empresonats a Manresa, Montjuïc... , alguns van ser portats a camps de treball i d'altres van ser empresonats.
  El més greu és la por que es va crear. La gent va aprendre a viure en un estat d'angoixa constant. Va ser tanta la por que, encara ara, quan els demanes que expliquin les seves vivències es neguen en rodó per temor a les conseqüències. Per a aquestes famílies el malson no s'ha acabat perquè segueixen convivint amb les famílies dels seus agressors  És com si, en aquest sentit, el temps s'hagués aturat en el passat. Així doncs, la memòria de tots uns anys obscurs i de les seves víctimes, sembla ser, que romandrà oculta i sense fer-se justícia.


 Actualment, encara que sembli estrany,  dels pocs santvicentins que van viure l'horror de la guerra i les seves conseqüències, la majoria es neguen a parlar del tema. Encara porten la por als ossos i m'han arribat a comentar que els seus relats els portarien conseqüències tot i els anys que han passat, perquè les famílies segueixen essent les mateixes.
  Així que adjunto un reportatge de la guerra que va escriure Miquel Vila i Villamayor:

  "Arran del 19 de juliol de 1.936, a Sant Vicenç de Castellet, com a la majoria de les poblacions catalanes, es creà el "Comitè Antifeixista" local, presidit per un ferroviari amb el renom de "Broto", que col·lapsà les prerrogatives de l'Ajuntament legalment constituït.
  Una de les bandes assassines que recorrien els pobles, instruïda per col·legues seus, assassinaren a Sant Vicenç 18 veïns als despoblats de la població. I heus ací, com a font d'informació, els veïns que foren víctimes de la barbàrie de la nostra Guerra Civil: Ramon Basomba, Rossend Prat, Ramon Muñoz, Simó Martí, Josep Pladellorens, Josep Cotonat, Marià Medina, Jaume Morell, Ramir Roca, Ramon Blanco, Àngel Garcia, Jaume Ribera, Gregori Vilagrasa, Francesc Cirera, Francesc Gimferrer, Josep Giró, Fèlix Corrons i Antoni Basomba.
  Alguns veïns, a causa de la politiqueta dels pobles, foren denunciats i portats a la presó Model de Barcelona, on romangueren algunes setmanes, entre els quals hi havia el botiguer Antoni Vall.
  Molts joves de Sant Vicenç s'incorporaren voluntàriament a les milícies, tot i que, dissortadament, alguns perderen la vida al camp de batalla.
  Es canvià el nom del poble, amb el nom de Castellet de Llobregat, com ho feren moltes poblacions de Catalunya amb nom de sant, de santa o d'origen religiós.
  A l'Ateneu ha va romandre "Socors Roig Internacional".
  El "Quadre escènic de l'Ateneu" a benefici del S.R.I representà l'obra "Un fill del poble" de A. Barbosa.
  A la casa Matarrodona s'instal·là el sindicat U.G.T.
  Fou profanada l'església parroquial i el santuari de Castellet.
  El col·legi de les Germanes Dominiques fou la seu de la C.N.T.
  Per l'església de Vallhonesta i per la capella de Sant Jaume també hi passà la "revolució", causant diverses atrocitats.
  Mentre romangué el "Comitè", per sortir del poble era necessari un salconduit.
  Les cases de les Vives i Simó Martí, entre d'altres , foren espoliades.
  Fou incautat el Servei d' Aigües Públiques i foren modificats els noms d'alguns carrers, però amb poc encert.
  Es construïren dos refugis, un tenia l'entrada on hi ha l'estàtua d'en Clavé i un altre, minirefugi, al final del carrer Gran.
  Els cinemes Rambla i Olímpia també foren col·lectivitzats. El cinema Olímpia passà a denominar-se Savoy
  Van descobrir-se uns veïns que anaven a cases de famílies d'ideologia dretana a cobrar "l'impost revolucionari".
  Quan començaven a escassejar les subsistències, proliferaren les cues als establiments.
  S'establí la "cartilla" de racionament.
  Les cases foren confiscades i els llogaters havien d'anar a pagar el lloguer a l'Ajuntament. Va tolerar-se que els propis propietaris fossin exclosos d'abonar el lloguer del seu estatge.
  Entrat l'any 1.937, "l'estraperlo"  fou el plat fort i alguns "estraperlistes" es "forraren" de diner. En haver-hi, aleshores, el dipòsit de màquines del ferrocarril del Nord a Sant Vicenç, va fer que es portés d'amagat molt gènere de les comarques lleidatanes.
  Els veïns de Terrassa i Sabadell, com una corrua, venien a proveir a Sant Vicenç, de manera que ja anomenaven el nostre poble "El rebost de Sant Vicenç". Amb monedes de plata trobaves pa,oli, llegums... alguns venedors no acceptaven els bitllets "rojos" només els de "sèrie" que Franco deia que foren els bons. S'utilitzava bastant l'intercanvi de gèneres.
  L'església fou transformada en magatzem del "Sindicat Agrícola" i el Centre de Dretes es convertí en la seu del POUM.
  Cal fer esment de la labor esmerçada, en aquells moments, pel mestre nacional J. Vigatà, en pro de la causa republicana a Catalunya.
  A mitjan 1.937, extingit el "Comitè Antifeixista", fou restablerta l'autoritat municipal.
  En crear-se "l'Ejèrcit Regular" fou imposada la disciplina militar i, amb el servei militar obligatori, van ser cridades algunes lleves.
  Els homes. a causa de la mancança el tabac, fumaven fulles seques d'arbust o gingebre.
  Les famílies, si tenien algun malalt, havien de recórrer a remeis casolans, puix que a les farmàcies no hi havia ni tan sols una aspirina.
  Alguns, per a alimentar-se, havien de recórrer a restes hortícoles i a herbes comestibles. Van desaparèixer molts gats que foren "condimentats a la vinagreta".
  A Sant Vicenç de Castellet va formar-se la "Centúria Valbuena" alguns santvicentins de la qual van deixar la vida al front d'Aragó.
  Molts refugiats d'Astúries i Lleida ocuparen algunes cases deshabitades i cases particulars.
  Durant la guerra, en constatar que els veïns de la Colònia Serramalera i Boades obtenien la "cartilla" de racionament a Sant Vicenç (com així, des d'antic, els enterraments, serveis mèdics, escola, correu...), "oficialment" va optar-se que, si la República guanyava la guerra, Sant Vicenç sol·licitaria l'annexió dels esmentats territoris.
  El 22 d'abril de 1.937, essent alcalde el senyor Josep Llerins, es posaren en circulació, a falta de moneda fraccionària, com en la majoria de localitats catalanes, bitllets de 5 cts., de 10 cts., de 0,25 cts. i d'1 pesseta.
  Sense mirament de cap mena s'aterrà la Casa Feudal Santvicentina, del segle XI o XII.
  Es col·loca de nou la campana del rellotge del campanar, era una campana de l'església de Vallhonesta, que fou salvada de la "revolució"...
  ... A finals de la guerra, uns incontrolats, en la seva fugida, assassinaren en ple bosc als Macià, pare i fill, i als joves Casasampere i Bayà...
  ... El dia 28 de gener de 1.939 la plaça de l'Ajuntament fou batejada amb el nom de "plaza de los Mártires" i el carrer Francesc Macià fou denomint "calle del Caudillo". Al amteix temps es restituí el nom del poble.
  E dia 29 s'havia de celebrar a la "plaza de los Mártires" en acció de gràcies, una missa de campanya, oficiada pel capellà castrense i que resultà un fracàs per la pluja.
  Provisionalment, es constituí una Comissió Gestora que assumí les funcions d'un ajuntament "de facto".
  El maig d'aquell any, pren possessió de la parròquia santvicentina, el Rd. Joan Orriols i Forment, llavors Regent...
  ...Algunes famílies, amb monedes de plata, anaven a peu a Manresa a comprar als "moros" que seguien la tropa llaunes de sardines, arròs, xocolata, bacallà, llet condensada, entre d'altres comestibles.
  Eren retornades o "perdudes" les cartes amb l'adreça escrita en català.
  El col·legi de les Germanes Dominiques, provisionalment, fou adoptat per l'església parroquial.
  Una cinquantena de joves santvicentins, jo m'hi trobava, compresos en les lleves mobilitzades per Franco, fórem utilitzats per a realitzar afers "socials": escombrar els carrers, recollir les escombraries, netejar l'església i la rectoria, desembarassar els habitatges dels santvicentins que malauradament van haver d'exiliar-se: Dr. Muñoz, Cadevall, Sallés, Besora, Bosch, Nebot, Valbuena i tots els mobles recollits anaren a parar al salò de ball de l'Ateneu. On anà a parar aquell arsenal de mobles?
  Així també fórem ocupats en la construcció d'un pont de fusta, a la "platja de la fabriqueta", amb el material que deixaren els pontoners...
  Entre els esmentats joves, que recordi, alguns actualment difunts, hi figuràvem en el grup de "mobilitzats" fins a nova ordre: Moisès Bernadas, Lluís Prenyanosa, Àngel Jansana, Ramon Amorós, Josep Solà, Francesc Plans, Josep Vilanova, Josep Parés, Francesc Corominas i el que subscriu, entre molts d'altres.
  Un piquet de soldats comandat per un tinent sense judici de cap mena, va passar per es armes el factor dels FFCC, a la porta del cementiri, i jo, com a "mobilitzat" vaig haver de dur les seves pertinences (rellotge, cartera, clauer...) a la seva muller.
  A la cas Nogueres s'instal·la "Falange Española Tradicionalista y de las J.O.N.S." i "El auxilio Social". La casa Cuna foula caserna del "Frente de Juventudes", i en el carrer Llobregat, número 9, 1a, hi radicà el "Sindicato C.N.S.". La "sección Femenina" no comptà mai amb un domicili estable.
  Tots els noms dels carrers van ser escrits en llengua castellana, canviant-se alguns noms per altres de grats al franquisme.
  Als registres Civil i Eclesiàstic no foren admesos els noms que no fossin de signe religiós, ni els noms catalans o estrangers.
  L'Ateneu fou convertit en "Casino Nacional".
  Els noms dels comerços van haver de ser escrits en la llengua "oficial".
  En les "cel·lulars" de la Casa Consistorial, existent aleshores, van romandre reclosos un bon nombre de santvicentins: el senyor Jaume  Besora (sastre) i el senyor Benet Rodríguez , factor dels Ferrocarrils de Nord  (que foren executats al Camp de la Bota. Barcelona); l'Esquilet que morí a l'hospital de Sant  Andreu, de Manresa, d'un fart de garrotades, veïns i veïnes dels poble, rabassaires, veïns amb càrrecs sindicals i polítics, santvicentins denunciats... i, a contracor, nosaltres havíem de fer-hi guàrdia.
  Foren cridats a "Falange" els veïns casats civilment i els pares que no havien batejat els seus fills en el règim anterior.
  S'obligà la Coral l'Estrella a cantar les caramelles en castellà.
  El dia 1 d'abril del 1.939, el Dictador anuncià oficialment el "victoriós" final de la guerra.
  L'any 1.940, 10 joves santvicentins, per "desafectos" van ser destinats a distints Batallons de Treballadors (o Disciplinaris) de la península i els meus amics, ara difunts, Marcelí Espinal i Isidre Prenyanosa, juntament amb el qui subscriu, vam ser destinats dos anys al "32 Batallón de Trabajadores" al Marroc, amn els viatges i manutenció "sufragats" pel "generalísimo" Franco.

  En tornar-se a celebrar el tradicional Aplec de Vallhonesta, el primer de maig, hagué de traslladar-se a la data de Sant Pere, sant titular de l'església, ja que dita data era considerada una festa "roja". "
Miquel Vila i Villamayor 
  

2. ELS DINERS DE LA GUERRA

  Durant la guerra, el govern central tenia prou feina organitzant el front i intentant 

controlar la situació; a més va haver de traslladar la seva seu per qüestions de seguretat.

  La Generalitat llavors, no va dubtar en actuar amb plenes competències en diferents 

camps. 

  En el camp econòmic va nacionalitzar indústries estratègiques i va aplicar una política

monetària útil per a les necessitats d'aquell moment.

  Cap a l'any 1.937, la Generalitat havia confiscat tots els metalls i havia retirat de la

circulació les monedes per tal d'usar-les com a valor de canvi, sobretot en les importacions.

  Llavors va autoritzar els diferents municipis, cooperatives i sindicats a emetre paper 

moneda, en forma de pagaré, amb la finalitat de substituir els diners.

  Aquí, al poble també se'n van emetre. El poble apareix amb la denominació que va rebre

 en temps de la República: Castellet de Llobregat.


Text de Miquel Vila.
El Breny, número 75 (1.981)













                                                      Bitllets de l'Arxiu Miquel Vila.

  Però es va acabar la guerra i aquests diners s'havien de canviar per altres de curs legal.


  Els diners que corrien en temps de guerra i que havien s'havien emès amb l'autorització

 de la Generalitat, ara eren "dinero puesto en circulación por el enemigo".
  
  La gent va haver de lliurar els diners que s'havien emès durant la guerra civil. I quina no

va ser la seva sorpresa en descobrir que, alguns números d'algunes sèries determinades,

no es podien canviar.



  Es van ingressar en unes llibretes als bancs on es feia constar la sèrie i la numeració de



cada bitllet.



  La imatge següent és de la llibreta on en Miquel Vila i Villamayor tenia els seus diners.




  S'hi pot llegir les quantitats que han quedat bloquejades. La família Vila és una de les

 moltes afectades per aquest espoli.





  



  Així com en Miquel, altres persones es van trobar amb aquesta mateixa dificultat. 

Se'ls va assegurar que els diners els serien retornats i els van donar uns pagarés. Els anys

van passant, però ni en temps de la dictadura, ni cap dels governs democràtics s'ha volgut

fer càrrec d'aquest problema.

  Els afectats han muntat una associació i segueixen mobilitzant-se. Els diners però, no

arriben.

  Sembla però que, actualment, un jutge de força renom a l'Estat ha entomat el cas a nivell 

estatal.






  Hi ha gent gran que, amb el temps, ha perdut els 

papers on constaven les quantitats que havien lliurat,

d'altres que, després de tants anys, ja són morts. El 

problema segueix candent.

  Quan alguns, farts d'esperar el que mai no arribava,

van començar a denunciar els fets i reclamar els seus

diners, es van trobar amb molts més casos de persones

que estaven en la mateixa situació.

  Les famílies segueixen reclamant el que és seu.

Aquests diners, segons el que està estipulat s'han de

tornar amb el valor actualitzat i això suposa un munt de

diners dels quals, sembla ser,ningú no se'n vol fer 

càrrec.

  Al nostre poble, el nombre d'afectats és dels més

elevats de la comarca.

  S'ha muntat una associació per tal d'organitzar les 


diferents actuacions: Agrupació de Perjudicats per la 



Incautació Franquista.



  La quantitat de diners que varen ser confiscats, en començar la dictadura, van ser molts. Tant



de diners emesos pels Ajuntaments, com dels emesos pel mateix Banc d'Espanya. Tots varen



ser confiscats en qualitat de "dinero del enemigo" o diners dels rojos.

  A l'Arxiu Municipal de Sant Vicenç de Castellet hi ha dos rebuts que el Banc d'Espanya va


firmar a favor de l'Ajuntament per uns bitllets (aquests emesos pel Banc d'Espanya) i



certificats de plata que varen ser confiscats. Un dels rebuts és de 2.359.77 pessetes i l'altre

de 948.900 pessetes. També hi ha rebuts expedits a particulars.



3. LES CONFISCACIONS



  Aquests documents són un llistat de les confiscacions de propietats que es van fer al 

poble durant la guerra civil que en Jordi Trillo ha trobat remenant per l'ANC.



  Hi ha fins a 213 documents similars, alguns de difícil lectura. Si es volen consultar o

ampliar la informació, es pot trobar a 



Aquests documents daten del 18 de setembre de 1.936 redactats pel comitè d'apropiacions,

que és una secció del comitè antifeixista i signats per l'alcalde Josep Bosch. Justificant de

rebut datat el 20 d'octubre de 1.936  



Transcripció de les dades bàsiques 

llocs, finalitat (si hi consta)                                                      propietaris

Servei d'Abastiment d'Aigües   . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .  S.A. Aguas de San Vicente de Castellet

       (per a millorar el vergonyós servei)

Església parroquial

Ermita de Castellet i les dependències i terres annexes . . . . . .  Municipi de Castellbell



Fàbrica de Sant Jaume, salt d'aigua i terrenys . . . . . . . . . . . . . Jaume Marcet i Sanmartí 



        (produir energia per a l'enllumenat públic i particular del poble)



Casa Matarrodona  . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .  hereus de Martí Matarrodona



        (escola i dependències per als mestres)



Cal Castaño  . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .   hereus de Manel Pladellorens



        (enderrocament per a ampliar el passeig de Galán)



Casa de camp i terrenys del Soler  . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .  hereus de Manel March i Solernou



        (conreus per als obrers sense feina)



Casa n. 9 i 11 del c/ Dr. Trias i terrenys del contorn  . . . . . . . .  Rosa Gros i Viladoms



        ( grup escolar)



Edifici i terres del "Ciment" a Les Roques Altes  . . . . . . . . . . .  Josep Calsina i Gros



        (esbarjo i cultura)



La vinya del "Cistellet" Les Roques Altes  . . . . . . . . . . . . . . . . Francesc Ginferrer i Batllina

         (esbarjo públic)

Confiscació i anul·lació 2000 accions de l'Ateneu ( a 25 ptes/una)  "elements reaccionaris de la població"

        (facilitar la marxa política i social de l' entitat l' Ateneu)

20.000 m2 de la casa Matas S. (plana del cementiri) . . . . . . . .  Indústria Matas

       (cobrar danys i perjudicis pendents amb l'ajuntament de Sant Vicenç)



  
4. INCIDENTS

 Incident a l'Estació dels trens del Nord de Sant Vicenç de Castellet.
  Al llibre de Francesc Badia "Els camps de treball a Catalunya durant la guerra civil (1.936 - 1.939)" l'autor ens explica la història ben poc coneguda dels camps que es van construir a partir de 1.936 per a recloure els "incontrolats".  
  El govern en va decretar la seva aparició amb l'excusa de poder controlar gent que consideraven posava en perill la unitat per a lluitar contra la insurrecció franquista. Militants i activistes anarquistes, del P.O.U.M.  i d'altres membres de grups extremistes anaven a parar a aquesta mena de camps.
  Qui s'encarregava de les detencions era el SIM (servicio de investigación militar).  Amb el temps aquest servei es va anar independitzant del govern i actuant per via pròpia. En essència eren unes milícies antifeixistes, però tothom podia acabar passant pel seu sedàs. Qualsevol rumor, denúncia... era suficient per a detenir i recloure persones. Molta gent va ser tancada injustament i les condicions i tractes dels camps eren molt cruels.
  Tot i que a l'Estat espanyol es van començar a obrir els camps a partir de 1.936 ( el primer fou a Totana, Múrcia) a Catalunya no es van instaurar fins l'any 1.938. 
  La Generalitat tenia les competències de justícia i va elaborar un sistema penitenciari humà i coherent que fou encomiat en la seva època, però el govern central va desplaçar la seva seu de justícia de València a Barcelona i les coses van prendre un caire molt diferent.
 Val a dir que en alguns indrets, sobretot propers a petits pobles, els mateixos veïns ajudaven els presos a fugir d'aquella situació inhumana i van haver de tancar els camps.
  Al seu llibre, Francesc Badia comenta un incident del tren que, sortint de Barcelona, duia els presoners fins al camp de treball de Cervera:

  "...A l'estació del Nord i sota una estricta vigilància els presos foren encabits en un tren, amb vagons de passatgers, que ja estava estacionat. Les ordres eren estrictes, ningú podia baixar per cap causa, ningú no podia guaitar per les finestres dels vagons.
A les vuit en punt el tren arrencà en direcció a Manresa, circulava amb molta lentitud i parava gairebé en totes les estacions, moments en els quals els guàrdies baixaven ràpidament a l'andana vigilant que ningú no s'escapés. En una d'aquestes parades, a l'estació de Sant Vicenç de Castellet, ocorregué el primer incident greu. Un dels viatgers, contravenint les ordres, tragué el cap per la finestra, sembla per dir paraules afalagadores a una noia, i un dels vigilants en observar-lo li disparà des de l'andana un tret que ferí a l'espatlla el pres i matà un altres detingut, Valentí Vila i Anet, de 16 anys d'edat i veí d'Aiguafreda. El cadàver fou deixat a l'andana de l'estació següent que era la de Manresa..."

  Un altre incident, posterior a la guerra, però relacionat amb ells.

L'explosió controlada de tres granades de la Guerra Civil provoca un incendi a Sant Vicenç(Informatius de TV3 )

29/07/2005 - 08.08h.
Un incendi forestal ha calcinat dues hectàrees a Sant Vicenç de Castellet, al Bages. L'origen d'aquest foc, ara ja controlat, ha estat un accident fortuït després que una unitat dels Tedax ha fet esclatar tres granades de la Guerra Civil que s'havien trobat fa uns quants dies a Manresa i al Pirineu. L'explosió controlada s'ha fet en una pedrera dins d'un forat de 50 centímetres, però una guspira ha caigut sobre uns matolls uns 150 metres enllà. En l'incendi hi han treballat 21 mitjans terrestres i 6 mitjans aeris. Es dóna la circumstància que la zona cremada es va repoblar el 1985.













5. DADES DE LES BAIXES
Va haver baixes d'ambdós bàndols. A part dels morts en combat, va haver molts "ajusticiaments". En començar la guerra d'uns i en acabar dels altres.

Alguns santvicentins morts a la rereguarda (el 28 de setembre de 1936 als afores de

Manresa, prop del pont de la riera de Rajadell)


Cirera Estany, Francesc: Propietari rural. Jutge. Natural de Ponts i veí de Sant Vicenç de

Castellet.
Pladellorens Cadevall, Josep: Escrivent. 61 anys. Natural de Castellgalí i veí de Sant

Vicenç de Castellet.

Morell Ursul, Jaume: Encarregat de fàbrica. Natural de Castellgalí i veí de Sant Vicenç de

Castellet.


Ribera Demestres, Jaume: Picapedrer. 49 anys. Regidor de dretes. Natural de Castellgalí i

veí de Sant Vicenç de Castellet.

Prat Palomas, Rossend: Comerciant. Regidor. Jutge. Natural d’Aguilar de Segarra i veí de

Sant Vicenç de Castellet.



Dades que ha trobat en David Sanz:

Santvicentins (de naixement o de veïnatge) executats pel franquisme

Extret de "Justícia, no venjança. Els executats pel franquisme a Barcelona (1939-1956)" de 

Joan Corbalán Gil (Cossetània, 2008)


Salvador GUILAÑA OLIVER
Veí de Sant Vicenç, nascut a Navàs, 50 anys, casat, teixidor, no sabia llegir ni escriure, 

afiliat la CNT-FAI

Jutjat el 07/06/1939, procediment sumaríssim d'urgència, acusat de rebel·lió (patruller)
Executat el 12/07/1939, enterrat al Fossar de la Pedrera
Joan BALLET MORROS
Nascut a Sant Vicenç, veí de Rajadell, 55 anys, casat, ferroviari, sabia llegir i escriure, afiliat

UR/CNTJutjat el 20/05/1939, procediment sumaríssim d'urgència, acusat de rebel·lió

(comitè, regidor, "ideas izquierdistas")

Executat el 27/07/1939, enterrat al Fossar de la Pedrera
Amadeu BASOMBRA GRIFELL
Nascut a Sant Vicenç, veí de Rubí, 44 anys, casat, paleta, sabia llegir i escriure, afiliat a la

CNT-FAIJutjat el 15/06/1939, procediment sumaríssim d'urgència, acusat de rebel·lió 

(patruller, voluntari EPR)

Executat el 09/07/1939, enterrat al Fossar de la Pedrera
Jaume BASORA PASQUINA

Nascut a Cardona, veí de Sant Vicenç, 52 anys, casat, sastre, sabia llegir i escriure, afiliat

ERC. Jutjat el 29/05/1939, procediment sumaríssim d'urgència, acusat de rebel·lió

(president Ateneu d'Esquerres)

Executat el 04/07/1939, enterrat al Fossar de la Pedrera Joan PRAT ARTIGAS
Nascut a Sant Vicenç, veí de Santpedor, 36 anys, casat, maoner, no sabia llegir ni escriure,

afiliat a ERC-UR. Jutjat el 24/04/1939, procediment sumaríssim d'urgència, acusat de

rebel·lió (patruller)

Executat el 26/05/1939, enterrat al Fossar de la Pedrera Benito RODRÍGUEZ RUÍZ
Nascut a Calahorra (Rioja), veí de Sant Vicenç, 36 anys, csat, ferroviari, sabia llegir i

escriure,afiliat al PSUC. Jutjat el 29/05/1939, procediment sumaríssim d'urgència, acusat

de rebel·lió (comitè)

Executat el 07/07/1939, enterrat al Fossar de la Pedrera
Josep DAZZIS FERRER
Nascut a Sant Vicenç, veí de Sant Andreu de Llavaneres, 50 anys, casat, empleat, no

sabia llegir ni escriure, afiliat a ERC. Jutjat el 01/'7/1939, procediment sumaríssim

d'urgència, acusat de rebel·lió (comitè i regidor)

Executat el 07/'7/1939, enterrat al Fossar de la Pedrera


Relació de morts santvicentins durant la guerra que podem trobar a la xarxa
A http://www.memoria.cat/morts/sites/memoria.cat.morts/files/front_0.pdf  podem trobar una relació de morts de la guerra civil, entre els que apareixen:

Cognoms i nom
Professió
Edat
Lleva
Front
Lloc de naixement
Lloc de la mort/ desaparició o registre civil on figura

Data de la mort

SUBIRANA PUIGDELLÍVOL, JOAN
DEPENDENT
33

R
SANT VICENÇ DE CASTELLET
TARRAGONA
4-11-1938 Mort en acció de guerra
SUBIRANA PUIGDELLÍVOL, MAURICI
PALETA
20
39

SANT VICENÇ DE CASTELLET
MONT-ROIG DE TASTAVINS (TEROL)
1-4-1938 Mort en acció de guerra
VILANOVA BELLMUNT, EUDALD
TEIXIDOR
21
36
R
SANT VICENÇ DE CASTELLET
TARDIENTA (OSCA)
15-12-1936 Mort al front de guerra

VILANOVA BELLMUNT,   MAURICI


34
R
SANT VICENÇ DE CASTELLET

Mort al front de guerra
VILANOVA, RAMON




SANT VICENÇ DE CASTELLET

Desaparegut
VILARÓ CATLLÀ, FRANCESC
IMPRESSOR
25
36

SANT VICENÇ DE CASTELLET

Explosius del pont nou.
VILARRASA SOLÉ, JAUME
PALETA
25
36
R
SANT VICENÇ DE CASTELLET
CORBERA D'EBRE
Guerra
VILASECA, ÀNGEL




SANT VICENÇ DE CASTELLET

Mort en acció de guerra





SANT VICENÇ DE CASTELLET







SANT VICENÇ DE CASTELLET







SANT VICENÇ DE CASTELLET




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada