dissabte, 30 de novembre de 2013

INICI DE LA GUERRA

ASSASSINATS DE LA GUERRA 
  En totes les guerres hi ha morts d'un i altre bàndol. Cap mort pot ser justificada. Però abans i després de la guerra civil hi van haver molts assassinats.
  Els d'abans de la guerra podríem dir que s'inicien amb la revolta del 6 d'octubre de 1.934, però van seguir, més o menys impunes fins el 18 de juliol del 1.936.
  Els de després, comptaven amb el vist i plau del govern franquista i van durar molts més anys.


Manresa. Els morts a la rereguarda republicana (1936-1939)
Pere Gasol i Pujol
 El cop d’estat militar, i l’esclat de la Guerra Civil i de la situació revolucionària consegüent, van fer possibles una violenta repressió que va afectar els sectors polítics i socials considerats d’alguna manera com a implicats en la insurrecció militar o enemics de la República.
  El control de la situació va passar a les organitzacions obreres que havien aconseguit armar-se per tal de lluitar contra els militars insurrectes. Un cop derrotats aquests, van aprofitar per aplicar allò que feia tant de temps esperaven: la revolució social.
  El mateix 19 de juliol començaren els atacs i la destrucció d’esglésies i d’edificis religiosos. Però aquestes destruccions no van afectar només els béns, sinó també les persones. Al llarg de tot el conflicte, però sobretot durant els tres primers mesos, hi va haver nombrosos assassinats de persones considerades contràries al nou règim revolucionari (eclesiàstics, propietaris, persones d’ideologia dretana, dirigents empresarials, encarregats i majordoms de fàbriques i negocis –acusats d’estar al servei de l’amo i en contra de la classe treballadora, militars i policies...). Segons els historiadors Josep M. Solé i Joan Villarroya, 8.360 persones van ser assassinades a Catalunya durant el període 1936-39, víctimes d’aquesta sagnant repressió. A conseqüència d’aquests fets molts ciutadans catalans hagueren de marxar; alguns d’ells acabaren lluitant en el bàndol franquista.
  La Generalitat, totalment superada pels esdeveniments revolucionaris, va intentar salvar el màxim nombre de persones amenaçades de mort, i tots els edificis religiosos que va poder, alguns de gran valor històric (les catedrals de Barcelona, Girona, Tarragona, o els monestirs de Montserrat i Poblet).
  Ara bé, el govern català no va pas poder aturar la rauxa destructiva d'aquelles primeres setmanes de la guerra: l'estament eclesiàstic és el que va resultar més perjudicat, amb gairebé 2.500 víctimes mortals. Moltes persones van patir represàlies pel simple fet de ser catòliques i, com a conseqüència d'aquesta fúria anticlerical, l'activitat religiosa va ser prohibida durant tota la guerra.

Terror de l'estiu del 1.936
..."Res no va impedir, doncs, l’acció de grups d’homes armats que, dalt de cotxes requisats (els tristament cèlebres “autos de la mort”, també coneguts per “cotxes fantasmes”), solien emportar-se’n, sobretot de nit, les víctimes als afores de la ciutat (Cal Gravat, carretera del Pont de Vilomara, riera de Rajadell...) on es cometeren la majoria dels assassinats. Al ser l’estiu, molta gent tenia les finestres obertes i a vegades es sentia, trencant el silenci de la nit, els crits de les víctimes quan se les enduien.
Diversos assassinats són paradigmàtics d’un dels aspectes més cínics de la repressió a la rereguarda republicana: quan algun Comitè reclamava o decidia el lliurament d’un pres, el responsable de Vigilància i Seguretat del Comitè de Manresa ordenava al director de la presó de la ciutat, Manuel Azuara,  que el pres quedés “a disposició del Comitè”. El director feia constar documentalment per escrit que el pres, oficialment, “quedava en llibertat”. Un cop fora de la presó, el podien portar a matar, ja fossin milicians del propi Comitè de Manresa o de comitès d’altres localitats.
Aquests foren els casos dels assassinats de mossèn Josep Puigbò (assassinat al terme de Callús) o d’un grup de ciutadans de Sant Vicenç de Castellet que foren morts als afores de Manresa, prop del pont de la riera de Rajadell.

  Al poble, com a reu de l'Estat, també van haver moltes revoltes i alguns assassinats. Grups radicals, van protagonitzar actes molt violents.
  La majoria de les víctimes van ser gent benestant i d'altres gent relacionada amb l'Església.
  En documents de l'Arxiu Nacional de Catalunya es poden trobar noms i cognoms d'aquestes persones.
  Al llibre "la veritat del 6 d'octubre" de Joan Costa i Modest Sabaté, podeu trobar detallats els fet que van passar a l'església del poble i els seus protagonistes. (apartat: Història del Poble Neogòtic, Església de Sant Vicenç).

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada