dissabte, 30 de novembre de 2013

ELS PONTONERS

  En Joan Plana, pare de la Teresa Plana, era paleta (va ser un dels qui va construir la Torre Pons). Per això el van cridar a files com a pontoner a finals de la guerra.
  Tot i que ja havia fet els quaranta anys, a la Batalla de l'Ebre faltaven mans i mànigues per aturar les tropes franquistes i necessitaven gent qualificada per poder treballar.
  En acabar la guerra va ser detingut, condemnat a mort primer i després li van canvia la sentència per una condemna a un camp de treball on morí al cap de sis anys.
.

Els pontoners eren els enginyers militars que s'encarregaven d'aixecar ponts allà on calgués, segons les necessitats de la guerra.
  Molts xofers, mecànics i paletes de Sant Vicenç que o bé havien estat cridats a files o bé havien de ser cridats per les seves lleves van optar per enrolar-se al Batalló de Pontoners. El metge del poble, el doctor Gabriel Jané i Cornet, també s'hi va enrolar.
  Feien pràctiques als rius Segre i Ebre quan encara la guerra no havia arribat a aquelles aigües.
  Mentre esperaven la seva destinació es van habilitar espais al poble per a ells.
La 1a companyia tenia com a dormitori l'església.
La 2a companyia, la fàbrica de Cal Soler.
La 3a companyia , el cinema Savoy.
I encara es va haver d'habilitar un altre emplaçament per a allotjar, amb el temps, una 4a companyia.
  Primerament es va construir una cuina al cobert de la desapareguda casa Vacarissà (a la plaça Clavé), però posteriorment va ser traslladada a d'altres indrets del poble.
  Allí es feia el repartiment del ranxo per als pontoners, però hi havia tanta gana que sovint hi trobaves dones i criatures, amb un plat a la mà, esperant les sobralles de la caldera. Fins i tot alguns dels pontoners repartien la seva ració amb ells.
  A principis de juliol de 1.938 va arribar per ràdio l'anunci de l'estat crític de les forces republicanes a la batalla de l'Ebre. Així que tots els homes es van començar a preparar per a ser cridats a files.
  A la mitja nit es va sentir la Corneta d'Ordres tocant a generals. El Batalló es va reunir a la plaça Clavé, on tenien la Comandància, cadascú amb la seva manta i el seu sarró. Després d'un parlament del comandant enginyer, els homes es van dirigir cap als camions que els esperaven a la carretera (actual carrer Secretari Canal) per a partir cap a l'Ebre.
  A causa de la seva precipitada marxa, moltes de les fustes i materials diversos per a la construcció dels ponts van restar abandonats a la nostra població.
El Batalló havia restat al poble durant 6 mesos. A l'hora de l'acomiadament, a part del dolor de veure partir els familiars i amics cap al front, moltes famílies van ser conscients que es quedaven sense el poc aliment amb què, fins llavors, havien comptat.
  La major part dels pontoners, arribats de tot Catalunya van ser destinats a la zona de l'Ebre compresa entre Amposta i Mequinensa.
  La batalla de l'Ebre es va desenvolupar entre el 25 de juliol i el 27 de setembre del 1.938. Va ser un dels combats més durs de tota la guerra civil.
  Sota el foc dels avions franquistes, els pontoners havien de mantenir ponts oberts, construir barcasses i passarel·les per a facilitar primer el pas de les tropes a primera línia de foc i, a partir del mes d'agost, la retirada dels soldats ferits, de la infanteria i de molts republicans que s'havien vist forçats a la retirada.
  Molts dels pontoners van morir, d'altres van quedar malferits i d'altres van ser fets presoners per les tropes franquistes.
  Segons Andreu Caralt, en un article seu publicat al Diari de Tarragona el 24 de juny de 2.012, sota la pista esportiva del Club Nàutic de Móra d'Ebre (antic hort de Cardoneta), s'hi amaga la fossa comuna dels soldats de la Batalla de l'Ebre, tot i que encara mai no s'hi ha trobat cap resta humana. També hi ha la teoria que molts dels cossos van ser exhumats per a engrossir el nombre de morts del Valle de los Caídos i aconseguir així que hi donessin els permisos necessaris per a convertir-lo en mausoleu.  D'altres historiadors apunten a què els cossos van ser traslladats per les tropes franquistes a indrets encara desconeguts.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada